BÉ CULTURAL D'INTERÉS NACIONAL

L'Església de Santa Maria es va començar a construir a la segona meitat del segle XII coincidint amb el moment en què Ermengol VII atorgà la carta de població el 1163. Les obres s'iniciaren per la part dels àbsis que serviren, fins al segle XVIII, de muralla de la vila pel cantó de llevant. La portalada del costat nord és considerada dels primers temps, mentre que la principal es va acabar al cap dun segle.

  
El campanar, que comença a tenir aires gòtics de la meitat en amunt, és la darrera part que es bastí vers el segle XIV. A tot aquest conjunt cal afegir-hi, adossades al costat nord, la capella de la Verge del Roser, del segle XVI, la capella de la Mare de Déu dels Socors, del segle XVII i la sagristia. Tot i que l'església d'Agramunt ha sofert al llarg de la història modificacions i afegits, es tracta d'un edifici bàsicament romànic de l'anomenada Escola de Lleida. Lany 1931 fou declarat monument historicoartístic.

L'absis central disposa també d'una decoració similar per la part interior, amb arcuacions sobre columnes adossades. Les tres naus es cobreixen amb voltes de canó apuntades, dividides en quatre trams mitjançant tres arcs torals de secció esglaonada. Les voltes descansen sobre pilars amb columnes adossades. Molts detalls constructius fan pensar en la participació d'artistes llenguadocians, cosa que confirmen les marques dels picapedrers i, sobretot, els noms dels escultors R. de Milavel, M. de Meces i A. Sartre, esculpits en alguns capitells interiors.

S'accedeix al temple mitjançant dues portades romàniques, obertes al mur septentrional i al ponent, respectivament la de ponent és un dels millors exemples de l'anomenada escola de Lleida, per la riquesa de la seva decoració.

Bastida a mitjan segle XIII, és formada per vuit arquivoltes en degradació, que descansen sobre setze columnes per banda, i que constitueixen un cos sobresortint de la façana. Cada una de les arquivoltes és decorada amb motius diferents, de tipus geomètric, amb arcuacions entrellaçades, o amb figures humanes. Els capitells destaquen per la seva ornamentació vegetal. El fust i el basament de les columnes han estat restaurats fa poc per la Generalitat de Catalunya. Un dels elements més significatius és el grup esculpit en alt relleu, situat a les dovelles centrals de la porta, i que representen la Mare de Déu amb l'Infant, acompanyada de l'Anunciació i de l'Adoració. Una inscripció recorda que foren els teixidors de la vila els que sufragaren la col"locació d'aquest grup, l'any 1283. És una obra de transició, de concepció encara romànica, però amb alguns apunt d'un més gran realisme.

 

Al costat esquerre de la façana s'aixeca el campanar, obra d'època gòtica que s'acabà probablement a finals del segle XIV, és una torre prismàtica de planta quadrada, oberta per estretes espitlleres fins al darrer pis, on hi ha dues finestres a cada façana, rectangulars però incorporades al mur motllurat, amb traceries de factura gòtica.

Té un cos baix que arriba fins al ràfec de l'església. Per sobre hi ha un petit cos, sense obertures amb les façanes en voladís en relació amb les del cos de baix. Un tercer cos i últim, suportat per una motllura, és el que conté les finestres. Les seves façanes, molt restaurades, presenten una decoració de traceria, que forma la base de l'alta coberta que corona el campanar. Està situat a l'angle nord-oest de la façana de l'església de Santa Maria.


Romanesque portal of Santa Maria d'Agramunt by Calidos on Sketchfab