Ayuntamiento Buñuel Administracions públiques Buñuel Navarra
Distància Buñuel - El Bocal 16 kms

Rep el nom de Bocal de Fontellas el començament del Canal Imperial d'Aragó , en Navarra .

El Palau de Carles V i ribera del riu Ebre

A Navarra, al sud-est de la vila de Fontellas i entre el riu Ebre i el Canal Imperial, es troba el poblat del Bocal, format en l'últim terç del segle XVIII. Es troba també el Palau de Carles V , sent aquest edifici una vella fàbrica del segle XVI, encara que molt transformada, especialment en la seva façana principal, al segle XIX. Es concep com un sòlid bloc de maó amb un primer cos de carreus i dos de maó, la façana principal presenta dues torrasses i entre ells una galeria d'arcades inferior i una altra de rematada, en un pla posterior. Està envoltat per uns jardins amb estanys i estàtues. Una d'aquestes és un bust masculí de finals del segle XIX, que apareix sobre un capitell de retorçada fullaraca, també de l'època. Al costat del Palau de Carles V, es localitza una església neoclàssica de finals del segle XVIII. La seva façana principal té un bloc central amb una porta neoclàssica de pedra, adovellada i amb un frontó triangular sobre mènsules. S'enquadren la façana dos cossos

Font amb el riu Ebre al fons.

laterals, de menys alçada, amb finestres allindades de pedra. A l'altra banda del camí que hi ha al costat del Palau i donant vista al Canal Imperial, es troba el poblat del segle XVIII, constituït per quatre grans blocs rectangulars, amb dos pisos i teulades a dues aigües. Les façanes principals d'aquests pavellons presenten una forta tendència a l'horitzontalitat i s'articulen rítmicament amb múltiples vans adintelados i finestres al pis inferior i balcons i finestres, alternativament, en el superior.

El poblat s'uneix al palau a través d'una avinguda, flanquejada per arbres.

També s'han ressenyar dues preses al riu Ebre La més vella, situada darrere del Palau de Carles V, és una obra de cadirat del segle XVI, realitzada per Gil de Morlanes . L'altra, situada aigües amunt, pertany al segle XVIII i es deu a la iniciativa del canonge aragonès Ramón de Pignatelli.
Aquest text pren com a referència la declaració de Bé d'Interès Cultural publicada al BOE 31 de 5 febrer 2004
Font: wikipedia