6 nov
19:00

Ateneu Lliure de Benalmádena

"El que no matina amb el sol, no gaudeix del dia"

Consell de Don Quixot a Sancho

 

Una de les evasives amb les que la intel·ligència protegeix del presagi de la mort és la indiferència. La vida es viu com si no fos amb un, com si no hi hagués hagut ningú abans i no vagi a existir ningú després. És cert que es fan testaments i es dicten les últimes voluntats, però és més rutina que convicció. Si d'alguna cosa es pot estar segur és que el contracte mai va a ser denunciat pel principal signant. Aquesta displicència cap el transcendent comporta avantatges i inconvenients, alhora que allibera encadena. Està bé ignorar la condició terrenal de l'organisme humà, sempre que es respectin certs principis termodinàmics. Doncs resulta que la pandèmia que amenaça amb arruïnar l'espècie és l'obesitat (es consumeix més energia de la que es necessita) i això preocupa més de mil milions de persones a tot el món que preferirien poder compaginar sedentarisme i salut, extrems que es s'allunyen molt de ser compatibles. Malgrat l'interès que aquest problema desperta en les societats desenvolupades, hi ha un nombre semblant de persones atrapades en tot el contrari (consumeixen menys del que gasten), sense que hi hagi forma de transvasar el que sobra a on falta.

Entre les coses que s'obliden o que simplement es desconeixen es troba el fet que l'home actual procedeix d'un animal que ha evolucionat durant diversos milions d'anys en estat salvatge subordinat a cicles de llum i foscor. La fisiologia humana està condicionada per aquestes dues circumstàncies: I) animals dissenyats per a l'activitat física convertits en sedentaris en un termini molt curt de temps i II) l'home, com els seus ancestres, viu sotmès a períodes de llum (activitat), seguits períodes de foscor (descans).

El títol d'aquest llibre "LA DIETA DEL TIGRE", suggereix que l'home, com a animal domesticat que encara no ha adaptat la seva fisiologia a la vida sedentària, es regeix pel rellotge biològic que determina que molts animals (entre els quals és possible es trobi el tigre) sentin la necessitat de sortir a caçar al apuntar les primeres llums del dia, naturalment en dejú, i sota l'estímul del cortisol que és l'hormona que funciona com a despertador en els mamífers diürns. La resta són explicacions que tracten de traslladar de l'argot científic al llenguatge planer alguns temes d'interès, com la diversitat muscular, els diferents tipus de greix, el metabolisme o els antioxidants i respondre a les preguntes que encapçalen els capítols. La deformació professional potser em porti a la repetició de conceptes que considero difícils per als no familiaritzats en bioquímica. Encara que el que seria procedent en aquests casos és aclarir en lloc d'insistir, la reincidència que és agreujant en els delictes hauria de ser atenuant per al que pretén fer-se entendre i així espero que es prengui.

 

SALVADOR PERAN TAULA és Professor Titular de Fisiologia i Bioquímica de la Facultat de Medicina de la Universitat de Màlaga. Té en el seu haver ser el primer protocolizador, i per tant l'introductor, de la Prova del Taló en la pràctica clínica a Espanya, que avui se segueix en tots els hospitals del país de forma rutinària, el que li fa mereixedor del nostre reconeixement.

És un escriptor prolífic i compromès, autor de nombrosos llibres i escrits relatius, més enllà de la seva especialitat, a la convivència social.