Ateneos de Andalucia Associacions Almodovar del Río Córdoba

L'Ateneu de Cadis: una expressió de l'humanisme gadità.

Compleix 158 anys de vida.

18/07/2016

En 1858, veu la seva llum l'Ateneu Literari, Artístic i Científic de Cadis, i avui 18 de juliol celebra la seva 158 aniversari, això no és una casualitat, això s'entronca en el substrat social i cultural que Cadis tenia.

El liberalisme gadità i aquest afany cultural ja eren senyals d'identitat del poble gadità.

Gregorio Marañón, en el seu pròleg del llibre de Ramon Solís L'Cadis de les Corts, diu "Cadis al principi del segle XIX, era de totes les ciutats espanyoles la que per la seva cultura, la seva fermesa, el seu sentit universal havia de sentir la profunda responsabilitat d'aquell vent que bufava pel món al segle XVIII, afany de saber, d'afinar els ressorts dels sentiments humans, d'obrir finestres al 'esperit del segle' ... ".

En aquest sentit, la influència del poble gadità, de la seva manera de ser i sentir al llarg de la història van ser decisius en aquests moments. El món entrava en una nova fase, calia una resurrecció de la vida espanyola, en una mena d'humanisme en la llibertat, i Cadis va ser decisiu en aquesta transició cap a una nova societat.

Els segles XVII i XVIII van ser molt importants en la formació del poble gadità, incorporant moltes persones de diferents regions i països. Donen un impuls fonamental al comerç, a la cultura.

Aquesta trobada històric de nacions i cultures, aquest viure quotidià, amb aquest esperit universal i políglota hauran de condicionar, com un factor important a tenir en compte, una sociologia especial del poble gadità.

Orozco, en la seva història de Cadis, parla "... del tracte sense falsedats, tots tenen bona i afable comunicació i noblesa ...". Tots els que escriuen sobre Cadis en els segles XVII i XVIII, destaquen aquest esperit obert i acollidor, aquest gran sentit de la tolerància i compressió.

Una de les característiques fonamentals per entendre al poble gadità i la base històrica que fa possible aquest humanisme enriquidor és l'ancestral i escassa limitació de classes socials, així com la ideologia liberal i democràtica que aglutinava aquesta "comunitat insular".

Aquest sentit de la llibertat que venia fonamentat en el seu especial desenvolupament històric, en la seva comunicació contínua amb el món exterior, en aquesta escala de valors de la cultura, l'estudi i la tolerància.

D'altra banda, aquest sentit de la llibertat i de la cultura vindrà matisat per la permanent actitud crítica, sens dubte enriquidora, que el fa estar obert sempre a nous horitzons.

Quan un analitza la història de Cadis, no pot menys que reflectir l'esperit d'aquesta vida cultural. Com diu Ramon Solís, "... el naixement de la burgesia gaditana d'origen comercial, havia fet que l'estudi i la preparació cultural era al cap ia la fi l'únic blasó del que es podria fer gala ...".

El comerciant gadità era generalment un home culte, a la ciutat es vivia des de feia anys una tradició cultural, reflectida en les biblioteques, col·leccions d'art, tertúlies, amor al teatre, etcètera.

En general, el sentit comercial moltes vegades no ha anat acompanyat amb l'esperit artístic o cultural, però a Cadis no va ocórrer així; el comerciant gadità, que estava preparat culturalment, amb la decadència posterior al segle XIX, va poder incorporar-se amb facilitat a la política ia la vida cultural, molt especialment a la literatura.

Un dels fets més característics era aquest afany de llegir, d'adquirir cultura a través dels llibres. No podem oblidar que al començament del segle XIX hi havia a Cadis vint llibreries.

En aquestes coordenades i amb aquests antecedents, no és d'estranyar que en 1858 veiés la seva llum l'Ateneu Literari, Artístic i Científic de Cadis, l'Ateneu Gaditano. Juntament amb el de Madrid serien els primers d'Espanya.

L'Ateneu ha mantingut les seves senyes d'identitat al llarg de la seva història, ha estat i és un fidel reflex d'això que entenem per Humanisme Gaditano, aquesta manera de ser llaurada, sedimentada, en els seus antecedents històrics, participant d'ells i amb aquesta presa de consciència de ser història; amb aquest afany per la cultura i per la seva especial sentit de la llibertat, amb una actitud crítica positiva i un vitalisme catalitzador que Cadis va descobrir fa moltíssims anys i que formen part d'aquesta fórmula humanística de l'equilibri.