Ateneos de Andalucia Associacions Almodovar del Río Córdoba

SOS: La Torre de Gibalbín també es desploma

08/04/2019

Fa unes setmanes es feia ressò en els mitjans de comunicació la notícia de la caiguda de la Torre de Melgarejo, als afores de Jerez de la Frontera. Si bé l'edifici es troba allunyat del nucli urbà, la seva proximitat a les vies de comunicació ho fan visible i, per tant, objecte de seguiment patrimonial gràcies als veïns i inter esados.
No obstant això, altres sorts corren aquelles edificacions que, tot i ser igualment Béns d'Interès Cultural, es troben amagades entre serres i vessants, com li passa a la Torre o Castell de Gibalbín. Malgrat posseir la denominació de BIC, màxima protecció en patrimoni a nivell nacional, el seu seguiment es fa complicat i l'accés, en ser propietat privada, es converteix en gairebé impossible per als curiosos i investigadors.

Com ja es venia denunciant des de fa anys, a través de conferències, xerrades informals i reunions, la Torre de Gibalbín es trobava en ruïnes, amb un ullastre a la cimera les arrels obrien en dos les últimes restes del llenç sud. Recentment hem tingut notícia que l'esquerda s'ha obert prou com perquè part del llenç s'hagi ensorrat. Tot i que és complicat estimar el moment exacte, per contactes i referències tot sembla indicar que succeís al voltant de Nadal passat.

Són molts els investigadors que han passat per aquí i són moltes les persones del veïnat les anècdotes estan vinculades a aquest emblema local. Tot i que la investigació pot esperar, la conservació és urgent. Des del Projecte Històric-Arqueològic a l'entorn del Cuervo de Sevilla, organitzat per l'Ateneu Arbonaida, ens vam posar des de la primera notificació rebuda en contacte amb el Museu Arqueològic de Jerez de la Frontera, el qual ens va indicar la necessitat de posar els fets en coneixement de la Delegació Territorial de Cultura de Cadis. Després d'establir contacte, descriure la situació i enviar les fotos que així ho testimoniaven, ens van indicar el seu desconeixement, però al mateix temps la seva implicació, enviant a l'equip tècnic necessari per a estimar les mesures oportunes i urgents en matèria de conservació.

El compte enrere fa temps que va començar, i un cop toc a la seva fi, no podrem tornar a parlar ni de Torre ni de Castell. Quan l'última pedra caigui ens penedirem i recordarem tot el que podíem haver fet i no vam fer. Per sort, estem en aquest moment en el que encara podem fer molt, però, ¿estem disposats a fer-ho ?.

El mateix es podria dir dels imponents restes de la ciutat romana submergits entre la vegetació i que encara no han rebut cap treball de recerca públic. Quant caldrà esperar per poder accedir al nostre patrimoni i treure a la llum el potencial d'una serra adormida durant segles?
Tot això es podria haver evitat, i possiblement molts han passat davant els vestigis derruïts sense plantejar-se si vulgui que els ha de posar solució. Amb aquesta nota de premsa volem per una banda denunciar l'estat en què es troba la Torre de Gibalbín, tot i que hauria de denominar-les Ruïnes d'Gibalbín; i d'altra banda animar que, ja que el patrimoni és de tots i, per tant, la seva conservació és responsabilitat pública, som tots també els que hem de denunciar si els amos no afronten les seves responsabilitats, bé per falta de voluntat o bé per falta de coneixement.
El patrimoni perdut, en risc i el inexplorat segueixen tenint tant valor com el que es troba a la nostra plaça més propera, però necessita d'una veu, la de tots, perquè pugui exigir els seus drets.